L’AVENTURA IMAGINÀRIA
Això era i no era, no fa molt de temps, a una illa que nomia Mallorca, i a un poblet que nomia Alcúdia dos germans bessons, molt entremaliats, es ficaven a molts lios.
Els nins, que tenien molta imaginació, es nomien Xavier i Marc, en Xavier havia nascut 10 minuts abans que en Marc i això a en Marc li molestava molt.
Però els nins no es pareixien en res en Xavier era baix, rar i un poc gras, per contrari en Marc era alt i molt prim.
Un dia els varen castigar a la petita i fosca classe. Els nins es sentien empresonats a aquella classe, fent aquells avorrits deures, no sabien que fer.
De tant avorrits que estaven es varen dormir damunt els llibres.
Quan es varen donar compte ells estaven com fora dels seus cossos, ells veien els seus freds i dormits cossos damunt aquelles verdes taules, en aquell moment es varen espantar, no s’ho creien això era impossible com es que estaven fora dels seus cossos. Després del llarg procés d’assimilació, es varen donar compte de que això no podia ser tant dolent, era molt divertit, podien fer lo que volguessin sense cap conseqüència.
Els nins varen començar a jugar per tot, però en Xavier que estava sempre fent de les seves va caure i quan s’havia de pegar a la paret la va traspassar, va quedar al·lucinat, eren fantasmes de veres, no ho podien creure. Es varen donar compte de que podien sortir al carrer, però en sortir van donar-se compte que ningú els saludava, potser estaven enfadats amb ells, però ells no sabien per que. Al final era per que no els veien. Eren invisibles!!!!
Cada vegada es sorprenien més.
Varen fer lo que faria qualsevol nin si fos invisible. Varen anar la fira, perquè justament a Palma era la fira del ram,
varen pujar a la muntanya rusa, i sense pagar, també varen pujar a la sínia es veia tota Mallorca. També varen pujar a la V. Varen pujar a totes les atraccions de la fira, era lo millor que els havia passat a tota la seva vida, era l’única vegada que s’alegraven de que els haguessin castigat. Però el càstig!!! S’havien oblidat. Com s’havien pogut oblidar?
Varen tornar a la classe lo mes ràpid possible.
Però abans d’entrar a la classe varen veure que el professor entrava no podien fer res era impossible, però en aquell moment es varen despertar, tot era un somni.
Al final el professor els va llevar el càstig y cada vegada que dormien tornaven a somiar el mateix.






%2B019.jpg)

